Parlant pràcticament
les grans paraules dels grans homes
no són tan grans
ni les grans nacions ni les grans belleses
deixen res més que restes
de fama que poc a poc
seran reduïdes a polç
les grans guerres no són grans,
ni els grans poemes
ni les llegendes primigènies
Tampoc les morts tristes
són tan tristes ara,
i el fracàs no fou res més
que una trampa
per a poder anar tirant
la fama i l’amor
res més que una trampa per a mitigar la nostra ferida
i com el foc que es torna cendra i el ferro
rovell, així ens fem
savis
i després
no tan savis
i ens asseim en cadires
i miram vells mapes,
guerres acabades, amors acabats, vides acabades
i veiem un nen que juga com un mico,
donem copets a la pipa i badallem,
tanquem els ulls i ens adormim
les paraules boniques
com les dones boniques
s’arruguen i moren.