De Prometeu ens en parlen quatre llegendes. Segons la primera, per haver divulgat entre els homes secrets dels déus, fou encadenat en el Caucas, i els deus enviaven àguiles a cruspir-se el seu fetge, que sempre tornava a créixer.
Una segona, segons la qual a causa del gran dolor que li produïen les picades, s’anà prement contra la roca fins a confondre’s amb ella.
La tercera ens diu que a mesura que anaren passant els segles i els mil·lennis, la seva traició fou oblidada; oblidaren els déus, les àguiles oblidaren i fins ell mateix oblidà.
Segons la quarta, tots es cansaren d’aquesta absurditat. Es cansaren els déus, les àguiles es cansaren, la ferida, cansada, es va tancar.
Quedà la inexplicable cadena de muntanyes… la llegenda tracta d’explicar l’inexplicable. Ja que té en el seu orígen un fonament de veritat, necessàriament ha d’acabar en l’inexplicable.
Ho puc fer més tard? 