Del següent conte de Kafka, Prometeu, en parla Byung-Chul al pròleg del seu llibre “La societat del cansament”.
Ens diu que “El mite de Prometeu es pot reinterpretar com una escena de l’aparell psíquic del subjecte de rendiment contemporani, que es violenta a si mateix, que està en guerra amb si mateix… el subjecte de rendiment, que es creu lliure, es troba tan encadenat com Prometeu. L’àguila que es menja el seu fetge és el seu “alter ego” amb el qual està en guerra… la relació de Prometeu i l’àguila és una relació amb si mateix, una relació d’auto explotació. El dolor del fetge és el cansament. Així, Prometeu, com a subjecte d’auto explotació, esdevé víctima d’un cansament infinit. És la figura originaria de la societat del cansament.”
Per acabar el pròleg “Aquest assaig finalitza amb la reflexió d’un cansament curatiu, com el cansament que imagina Kafka, un cansament que cura la ferida.”